Resultats de la cerca

Mecànic de professió, al juny del 1909 formà part de l’equip de Louis Blériot, que fou el primer a creuar el canal de la Mànega amb avió Una vegada obtingué el títol de pilot, fou contractat per l’Associació de Locomoció Aèria de Barcelona L’11 de febrer de 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya, amb un monoplà Blériot XI a l’hipòdrom de Can Tunis, vol que també es considera com el primer d’Espanya si se n’exceptua un altre de Juan Olivert de seixanta segons dut a terme uns quants mesos abans

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952

Les seves novelles se situen generalment en ambients degradats del sud dels EUA, dels quals fa un retrat desapassionat i cru Presenta personatges torturats per les febleses i les exigències religioses, sense caure, però, en una literatura moralitzadora Adrienne Mesurat 1927, Léviathan 1929, Moïra 1950, L’autre 1971, Le mauvais lieu 1978, etc Ha escrit també obres de teatre Sud 1953, L’ennemi 1954, L’ombre 1956, Demain n'existe pas, l’automate 1985, Les pays lointains 1987 i Dixie 1995 El seu Journal, iniciat el 1919 i del qual fins a la mort hom en publicà disset volums, incideix en els…

Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la novella Au…

Oficial de la marina francesa, viatjà sovint a l’Orient, i traduí en les seves obres una visió impressionista d’aquest món exòtic i les seves experiències personals Cal esmentar-ne Aziyadé 1879, Pêcheur d’Islande 1886, Madame Chrysanthème 1887, Ramuntcho 1897 i La hyène enragée 1916

S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França

Fou alumne de G Monge Féu estudis de geometria projectiva És conegut pel teorema que duu el seu nom

Proveïdor de la marina durant el Directori i banquer del govern 1800, negocià 1817 amb els britànics un préstec que permeté al govern francès el pagament de la indemnització de guerra, administrà l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya i ajudà financerament la causa absolutista a Portugal i a Espanya tanmateix, fou empresonat dues vegades 1809-14 i 1825 per les seves irregularitats

La publicació de la seva obra materialista Histoire naturelle de l’âme 1745 li féu perdre la collocació de metge de la garde-française Continuador de les teories cartesianes, descriví l’home com a simple màquina material Escriví L’homme-machine 1748, Origine des animaux 1750 i Vénus métaphysique 1752