Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids…

Catedràtic de microbiologia a Salamanca 1958 i Barcelona 1962, fou president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhaguen i a l’Institut Pasteur de París Treballà principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i creà escola en el seu departament universitari

Estudià al Swedish Normallyceum, i el 1927 es graduà a la Universitat de Hèlsinki Des del 1946 fou cap del departament de neurofisiologia de la facultat de medicina de l’institut Karolinska d’Estocolm El 1967 li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs i descobriments sobre la fisiologia de la visió i el control de les neurones motores

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina,…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…