Resultats de la cerca

Contribuí a les teories modernes sobre el sistema dels nombres reals i fou un dels primers a establir-ne el continu Definí aritmèticament els nombres irracionals sense referir-se als límits Escriví Exposition nouvelle de la théorie des formes linéaires 1884 i Nouveaux éléments de géometrie 1903

Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és…

Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà…

Seguidor d’ALorenzetti, en divulgà l’estil més enllà dels límits de Siena i de la mateixa Toscana En conserven obres importants el Museo dell’Opera del Duomo i la Pinacoteca de Siena, la Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa, les catedrals de San Gimignano i de Montepulciano i el Palazzo Publico de Siena

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Membre del Pitch&Putt Fora Límits i del P&P Can Rafel de Cervelló, fou campió de Catalunya per parelles amb Dani Coleman 2010 També fou finalista en el Campionat de Catalunya de joc per forats 2009 Formà part de la selecció catalana i guanyà la Triangular contra Holanda i Andorra 2010 També participà en la International Challenge Cup Catalunya–Irlanda 2011

Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965