Resultats de la cerca

Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage

Estudià arquitectura La seva activitat creativa comprèn pintura, obra gràfica i escultura, i se centra en la manipulació de la realitat quotidiana Inicialment en donà una visió crítica i angoixada, sobretot palesa en les seves figures corpòries Progressivament ha derivat cap a un sentit més lúdic i irònic de la realitat És autor del gran drac installat al parc de l’Espanya Industrial, a Barcelona 1987 Fou present a la mostra 50 anys d’escultura espanyola 2001, celebrada al Palais Royal de París

Poeta, periodista, activista, cineasta, performer , li interessà la cultura popular i el pop art , els mitjans de comunicació i l' underground Introduí l’element lúdic per a qüestionar el funcionament econòmic i polític de la distribució de riquesa i mitjans de producció a la societat postindustrial Treballà la noció d’informació, de distorsió i d’accés dins un sistema capitalista Durant molts anys visqué als Estats Units L’any 2000 el MACBA presentà una extensa retrospectiva de la seva obra

Treballa habitualment des del camp de la fotografia Els seus projectes esdevenen accions individuals o collectives de caràcter interdisciplinari damunt del paisatge El protagonista de la seva obra és el territori, el qual reinterpreta, tensiona o el fa lúdic Entre els seus projectes hi ha Messor les formigues recolleccionistes 2007, Aproximació a una geografia cultural catalana 2007-09, Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà 2008, Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona 2011 El 2010 presentà la seva primera exposició retrospectiva, ""El paisaje en la cabeza'' al Centre d’…

Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos 1984 També publicà Cançons per a en Jaume 1985, Ludwig 1992, Insuficiència mitral 1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, amb una traducció al castellà feta per ell mateix,  Cartes de sotamà 2006 i La bassa de les oques 2010, extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres 1986 Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique , de Raymond Roussel 2014, premi Ciutat de…

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat Altazor o El…

En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…

Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme A més d’accions teatrals i performances , conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics Arran del…

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on viu des del 1962 Amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, formà part de l’anomenat grup dels catalans de París , participà en la creació i la realització de diferents cerimonials —festes rituals de caràcter lúdic—, com el Memorial de Verderonne o la Festa en Blanc Els seus treballs parteixen de la manipulació de la iconografia dels mass-media Els seus primers collages 1964-65, la juxtaposició d’imatges provocant l’associació d’idees 1971-72, la crítica i la ironia a…