Resultats de la cerca

Fou timoner del Reial Club Marítim de Barcelona a la dècada de 1940 A partir del 1951 fitxà pel Barcelona Club de Rem Formà part de les embarcacions de quatre i de vuit que assoliren els Campionats de Catalunya 1944, 1949 i d’Espanya 1944, 1950, 1951 També fou campió d’Espanya en iol de dos 1952

S’especialitzà en la modalitat hípica de doma clàssica Competí representant al Club Hípic Collserola Guanyà la medalla d’or en els campionats estatals de doma per equips en la categoria ponis També aconseguí la medalla de plata en els Campionats de Catalunya de doma clàssica en la categoria de ponis B 2007 Entrenà amb el tècnic Josep Massana

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Fou directiu i fundador de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona 1924, així com representant de la federació catalana Juntament amb Joan Boix, fou signant de la constitució de la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA l’any 1934

Fou president del Club Natació Martorell 1940-63 El club posà el seu nom a la nova piscina coberta La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1954 i una altra amb caràcter extraordinari 1964

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà tota la vida i amb el qual aconseguí sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, sis Copes del Rei 1964, 1970, 1973, 1974, 1976, 1979 i quatre Lligues 1970, 1977, 1978, 1980 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i de Mont-real 1976

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords…