Resultats de la cerca

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França de Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia

Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte 2001 guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002 Seguí Massa cafè 2002 i la novella Rates 2005, faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts de la…

Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus,…

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…

Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les…

Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del…