Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
David Landes
Historiografia
Economia
Historiador de l’economia nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle XIX Publicà,…
Henri Lefebvre
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg occità de parla francesa.
Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres
Paul Margueritte
Literatura francesa
Novel·lista francès.
De primer naturalista Pascal Géfosse , 1887, més tard se separà d’aquest moviment i conreà una literatura realista més atenuada Jours d’épreuves , 1889 Collaborà amb el seu germà Victor del 1896 al 1908 Le carnaval de Nice 1897, una tetralogia sobre la guerra del 1870 Une époque , 1898-1904 i narracions infantils
Charles Maurras
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925
Henri Fouques Duparc
Música
Compositor francès.
Fou deixeble de César Frank i cofundador de la Société Nationale de Musique 1871 Destruí bona part de la seva obra entre el que en resta, destaquen el poema simfònic Lénore 1875 i un grup de setze cançons
Isidòr Salles
Literatura
Poeta occità.
Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885
Charles Despiau
Escultura
Escultor occità.
Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946
Carlos Pérez Barberán
Golf
Jugador de golf.
Format al Can Cuyàs Golf de Sant Feliu de Llobregat, passà al Club de Golf Vallromanes Formà part de la selecció catalana i espanyola en categories júnior i amateur Pertany al Programa Albatros de la Federació Catalana de Golf El 2007 guanyà el Campionat de Dobles de Catalunya, el Campionat de Catalunya amateur i la Medalla d’Or del Rànquing Català Absolut També guanyà el Grand Prix de Landes de dobles mixtos 2006 i el Matx Quadrangular ESP-ALE-ANG-FRA 2007, 2008 amb Espanya Es feu jugador professional l’any 2009
Sanç III de Gascunya
Història
Duc de Gascunya (~926-977), fill del duc Garcia I el Corb i d’Aminiana d’Agen.
Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya
Eduardo Pondal Abente
Literatura
Poeta gallec.
Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos…