Resultats de la cerca

S’inicià en el piano durant la infància, però cap al final dels anys vint quedà cec Llavors estudià música, incloent-hi el piano i diversos instruments de vent, en una escola per a invidents, i més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i feu de la docència la seva ocupació principal Tristano fou la figura central d’un subgrup estilístic del be-bop que incloïa els seus…

Cec des de nou anys, féu estudis acadèmics i durant un quant temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on es dedicà bàsicament a l’ensenyament a grups reduïts d’alumnes Les seves teories tingueren una gran repercussió en el desenvolupament del cool Com a instrumentista es prodigà poc, i el seu estil es caracteritzà per un gran rigor formal

De família negra pobra, tingué una infantesa inestable i difícil Als catorze anys abandonà l’escola i el 1933 debutà al Cotton Club cèlebre local musical de Nova York conegut sobretot per les actuacions de l’orquestra de Duke Ellington i Cab Calloway com a ballarina i cantant Posteriorment actuà també en teatres de Broadway, i el 1938 en el primer musical, The Duke Is Tops 1938, de WL Nolte, a la qual seguiren Cabin in the Sky 1943, de V Minnelli, Stormy Weather 1943, d’A L Stone, Broadway Rhythm 1944, de R del Ruth i Till the Clouds Roll By 1946, de R Whorf Tot i les seves…

Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria Professional des del 1945, collaborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill 1947 La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano , del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de cool-jazz , prioritzant la introspecció i un cert intellectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop…