Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
Marcel·lí Cobos
Història
Militar
Guerriller.
Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA 1846-48 i en la guerra civil entre liberals i conservadors 1857-60 Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors
Andreu Alcon i Calduch
Química
Doctor en farmàcia, professor del Colegio de Farmacia de San Fernando i, després, de química de la Universitat de Madrid.
Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península
Antoni Cabrer i Verger
Literatura catalana
Escriptor.
Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de…
Guadalupe Victoria
Història
Política
Nom amb què és conegut Félix Fernández, polític mexicà.
El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït…
Carles Albert I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1831-49).
Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals…
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…
Pablo de Sichar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1808-31).
Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una pastoral…
Esteve Bonet
Literatura
Història del dret
Poeta i notari.
Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas 1824 Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals
Maria Grinyó
Història
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la primera guerra Carlina
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina