Resultats de la cerca

En una primera fase descriví amb lirisme i fantasia el món oriental dels seus viatges Vallfart och Vandringsar ‘Romiatge i vagareigs’, 1888 i Hans Alienus 1892 En una segona, conreà una prosa impressionista 1897-98 Nya Dikter ‘Nous poemes’, 1915 és el cim més alt del seu bellíssim lirisme El 1916 li fou concedit el premi Nobel de literatura

Inadaptat i forçat a fer vida militar, es destacà per la imaginació, la ironia i el lirisme dels seus poemes, aplegats pòstumament a Poesías 1845

Autor de sis llibres de poesies, dels quals només ha restat algun fragment Famós, sobretot, pels seus partenis, introduí innovacions tècniques en el lirisme coral

Inspirat sobretot en la revolució — Wiatraki ‘Molins de vent’, 1925, Krzyk ostateczny ‘El darrer crit’, 1939, Bagnet na broń ‘Baioneta calada’, 1943, etc—, evolucionà cap a un lirisme intimista Anka 1956

Autor de novelles i narracions Les seves obres — Homes nostàlgics 1934, Música de cambra, Platja de Cassandra 1967— es distingeixen pel rigor de l’anàlisi psicològica i pel lirisme d’algunes descripcions

Autodidacte, exposà per primer cop el 1933 a Alacant Participà a les biennals hispanoamericanes dels anys 1951, 1952, 1954 i 1955 Sobresortí com a paisatgista, i es caracteritzà per un cert lirisme evocatiu

La seva obra es caracteritza pel lirisme eròtic i simbòlic Cal destacar-ne Furǎm trandafiri ‘Robem roses’, 1967, Jumǎtate zeu ‘Mig déu’, 1970, Adagio 1973, Taina ‘El secret’, 1976 i Amiaza ‘El migdia’, 1978

Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942

Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949