Resultats de la cerca

Autor de peces de colleccionisme i de treballs de terra cuita, és més conegut per les obres monumentals dins l’estil convencional de l’època Lluís de Santàngel i allegoria d' Aragó , al monument a Colom, de Barcelona, 1888

Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi 1886-87 i 1887-88 Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns 1929 a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty

Ingressà al monestir de Vallbona, hi professà ~ 1648 i hi exercí diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa 1701 Escriví en català un Directori espiritual , inèdit, del qual només es conserva el segon volum Escrit en un llenguatge planer i afectiu, s’inscriu en la línia de l’ascètica i la mística cistercenques

Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Competí representant el Club Judo Llúria Fou campió estatal sub-23 en la categoria de menys de 60 kg 2008 i subcampió absolut d’Espanya en la mateixa categoria 2008 Formà part de la selecció espanyola S’entrenà al Centre de Tecnificació Barcelona Nord

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Competí representant el Club de Judo Escolàpies Llúria Obtingué el Campionat d’Espanya en categoria júnior 2009 i sènior 2014, i fou subcampiona 2012, 2013 i campiona 2014 estatal en categoria sènior de menys de 78 kg Ha participat en un Campionat del Món júnior i en un Campionat del Món sènior 2014 i ha guanyat sis medalles en diverses edicions de l’European Cup Fou medalla de bronze a la Copa del Món 2013 L'any 2016 fou guardonada amb el premi Dona i Esport en la categoria de dona esportista

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a…

Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del…