Resultats de la cerca

Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format…

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses

Collaborà amb Lietz en la construcció de la primera escola nova alemanya, que rebé el nom de Landerziehugsheim ‘llar d’educació en el camp’ L’any 1909 fundà l’escola d’Odenwald seguint els criteris del moviment de renovació pedagògica

Actuà habitualment en català Foren remarcables les seves interpretacions en obres infantils de Josep M Folch i Torres, com La Ventafocs També es destacà en La llar apagada , d’I Iglésias, La filla del carmesí 1929, de JM de Sagarra, etc

Eclesiàstic, collaborà assíduament a Sóller i a Grano de Mostaza , que fundà i dirigí És autor de la novella de costums La llar dels avis 1921 i de les obres Estudio biográfico del Dr José Pastor Castañer 1942 i Biografía del obispo Colom

Collaborador de diverses revistes rosselloneses, reuní la seva obra en el recull Flors d’hivern 1934 La seva poesia, d’un llenguatge molt pur, centrada en la família, la llar i el record, ha estat redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa