Resultats de la cerca

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals…

Vida El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan B Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…

El 2001 fitxà, procedent de l’Elx, pel Pamodin Epis Lleida, on restà fins el 2006 fent tasques de jugador i entrenador a la vegada Amb el club lleidatà aconseguí el Campionat de Lliga FEV i l’ascens a la màxima categoria 2004 Fou premiat amb el trofeu al millor entrenador lleidatà 2005 Internacional búlgar en més de 200 ocasions

Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…

Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles

Ala, debutà a divisió d’honor amb l’Industrias García el 1993 Romangué a l’equip fins la temporada 2003-04, que el club ja havia canviat la denominació a Marfil Santa Coloma, i fou subcampió de la Lliga 1999 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el FS Montcada 2004-06 i, més endavant, al Sícoris Club de Lleida El 2012 passà a entrenar el primer equip del club lleidatà

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà