Resultats de la cerca

Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es divideix l’…

Actiu a Catalunya El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra

Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891

Deixeble de Jaume Rogés, prosseguí la seva formació musical a Itàlia i debutà a Milà, al Teatro Carcano, amb l’òpera Faust Desenvolupà una important carrera internacional i el 1874 tornà a Barcelona, on cantà sovint Hom qualificà la seva interpretació de molt neta i flexible, però amb un volum excessiu de veu Exercí la docència al Conservatori de Madrid, i fou director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa a l’italià

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…

Fou un dels fundadors de l’Accademia di San Luca, a Roma Pintà, en un estil renaixentista tardà, obres com Sant Jeroni monestir d’El Escorial i Pentecosta Pinacoteca Vaticana Fou l’inventor del mètode de decorar el mosaic a l’oli

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors

Fou un dels precursors més directes de la pintura realista del segle XVII a Llombardia Treballà a Bèrgam, on pintà temes religiosos Coronació de la Mare de Déu , església de la Trinità, Bèrgam i, preferentment, retrats Sala Moroni , Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam El sastre , National Gallery, Londres, els quals admirà el mateix Ticià per la noblesa de la composició i la fidelitat al model