Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Guisla de Lluçà
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Berenguer Ramon I (1027).
Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona
Isidre Lluçà i Casanoves

Monument al Timbaler del Bruc, declarat bé cultural d’interès nacional
Jlmoncada (Domini públic)
Història
Patriota.
Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc
Berenguer Sunifred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…
Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà.
Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps Diputat de la Generalitat de Catalunya 1446-49, s’oposà a l’alliberament collectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449 A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per…
Guillem Berenguer
Cristianisme
Bisbe electe de Vic (1100-01).
Era canonge de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n'anà a les croades el 1112 vivia encara, a Antioquia Síria
Idalguer
Cristianisme
Bisbe de Vic (899-914).
Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell
Ramon I
Història
Vescomte d’Osona (~1010-~1015).
Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona
Pere Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou…
Camil Pallàs i Arissa
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu…
Pere de Fenollet i de Canet
Història
Segon vescomte d’Illa (Pere VII de Fenollet).
Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó Empresonat el 1343…