Resultats de la cerca

Membre del Club Femení i d’Esports El 1936 fou campiona de Catalunya de salt d’alçada 1936 i segona del rànquing espanyol

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996 fou nomenada…

Fou campiona de Catalunya en quatre ocasions 1921-24 i campiona d’Espanya de dobles amb R Torras 1928 i de dobles mixtos amb F Sindreu 1930

Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya en 100 m lliure 1928, 1930, 100 m braça 1926, 1928, 100 m esquena 1928, 1930, 1931, 1932 i en relleus 4 × 50 m 1926, 1927, 1928, 1930, 3 × 100 1932 i 4 × 100 m lliure 1932 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m lliure 1928, 1930 En el període 1926-33 fou vint-i-una vegades recordista de Catalunya i d’Espanya un cop en 50 m lliure, dos cops de 100 m lliure, dos cops de 200 m lliure, quatre cops en 100 m braça, dos cops en 100 m esquena, un cop en relleus 5 × 50 m lliure, cinc cops en relleus 3 × 100 m estils i quatre cops en…

Filla de Felip de Savoia i duquessa d’Angulema pel seu matrimoni amb Carles de Valois, de qui tingué Francesc I i Margarida de Valois Àvida de poder, es féu confiar la regència durant les campanyes italianes del seu fill Signà, amb Maria d’Àustria, la pau de Cambrai , i escriví un Diari

Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món literari…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…