Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Torcuato Luca de Tena y Brunet
Literatura
Escriptor castellà.
Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española
Jorge de Sena
Literatura
Poeta i assagista portuguès.
D’obra abundant, variada i desigual, és, tanmateix, una de les grans figures portugueses contemporànies En poesia publicà Poesía I 1961, Arte da Música 1968, Peregrinatio ad Loca Infecta 1969, Exorcismos 1972 i l’antologia Trinta anos de poesía 1972 L’essencial de la seva obra poètica és aplegat en els tres volums de Poesía 1977-78 i els dos de Post-Scriptum 1984 Fou també un notable crític literari A poesía de Camões 1951, Da poesía portuguesa 1958, O poeta é um fingidor 1961 El 1978 es publicà la novella inacabada Sinais de Fogo
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Gutierre de Cárdenas
Història
Senyor de Cárdenas.
Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que…
Gloria Fuertes
Literatura
Escriptora castellana.
S'inicià publicant poesies i contes a la revista Maravillas El reconeixement i la difusió de la seva obra, bàsicament poètica, prové sobretot de la seva dedicació al públic infantil Canciones para niños 1952, Pirulí, versos para párvulos 1955, Canguro para todo 1967, La oca loca 1968, premi internacional Andersen de literatura infantil i Cómo atar los bigotes del tigre 1969, El cuarto del bebé 1997, són alguns dels seus reculls La seva poesia més adreçada als adults participa igualment d’un estil directe i comunicatiu, així com d’un vessant imaginatiu Isla ignorada 1950,…
Francisco José Orellana
Literatura catalana
Escriptor.
Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a…
Rosa Montero

Rosa Montero
© Patricia A. Llaneza
Literatura
Narradora i periodista castellana.
Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del caníbal 1997, El…
Emilio Serrano y Ruiz
Música
Compositor i pedagog basc.
Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors…
Teresa Font i Guiteras
Cinematografia
Muntadora.
Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…
Gian Carlo Menotti
Música
Compositor italià naturalitzat nord-americà.
Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…
,