Resultats de la cerca

La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes Dels seus reculls cal destacar Seuls demeurent 1945 , Le poème pulvérisé 1947, Les matinaux 1950 i Lettera amorosa 1953 i Éloge d’une soupçonée 1988

És un dels iniciadors del neorealisme portuguès Ha deixat una obra molt extensa però desigual, amb intencions didàctiques o testimonials Obres principals Gaibéus 1939 Olhos de água 1954, Cavalo espantado 1960 i Barranco de Cegos 1962

Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó,…

Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993,  Ens ha caigut la sogra 1995,  Casats per amor a la pasta 1999,  L’amor entra per la finestra 2003,  Un intrús a la família 2005,  Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona 1969, Aquilí i…

Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa vestit de…

Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu

Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Propagà una devoció extremament emotiva envers Krixna que provocava una excitació i una histèria religioses indescriptibles

Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França