Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Miquel I Rangabé
Història
Emperador d’Orient (811-813).
Gendre de Nicèfor I , pertanyia a la noble família dels Rangabé El 811 succeí Estauraci amb l’ajut dels iconòlatres Aquest fet desagradà talment a l’exèrcit majoritàriament iconoclasta, que, derrotat Miquel a Adrianàpolis 813, es rebellà i proclamà emperador l’estrateg Lleó l’Armeni Miquel I abdicà i es retirà en un monestir a l’illa de Prótē
Segon Vancells i Illas
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada és un especialista en pintura i dauradura d’estàtues Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l’estàtua de Cervantes de l’accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid
Joshua Mqabuko Nkomo
Política
Polític zimbabuès.
Membre del grup karanga de l’ètnia shona , es formà a l’antiga Rhodèsia, Natal i Johannesburg Sud-àfrica , on mantingué els primers contactes amb els líders del Congrés Nacional Africà ANC Treballà per als Ferrocarrils de Rhodèsia, i el 1951 s’havia convertit en el líder del sindicat dels treballadors negres del ferrocarril al país L’any 1957 fou elegit president de l’ANC, la principal organització nacionalista negra a Rhodèsia L’any 1961 fundà el ZAPU Zimbabwe African People’s Union Empresonat entre el 1964 i el 1974, posteriorment viatjà per Àfrica i Europa per promoure l’objectiu del ZAPU…
Bonaventura Bruguera i Codina
Música
Compositor i mestre de capella català.
Format possiblement a la catedral de Barcelona amb Francesc Queralt, fou nomenat mestre de capella de Vic el 1818, i del 1819 al 1876, de la catedral de Tarragona, on succeí Francesc Bonamich És autor d’un centenar llarg de composicions religioses, majoritàriament conservades a l’arxiu de la catedral de Tarragona L’obra de Bruguera evolucionà des d’un classicisme preciosista fins a un llenguatge que delata l’assimilació de trets romàntics
Jaume Garcia i Estragués
Literatura catalana
Poeta.
El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri Fou ordenat de sacerdot el 1922 Collaborà a “Vida Oratoriana” La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint illustrats pel seu germà Francesc Pa d’àngels 1945, Estampes i oracions 1947, Saltir 1962, Celístia 1969 i Clarianes 1972 Lluís Millet musicà diverses composicions seves
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Ernst Raupach
Teatre
Dramaturg alemany.
El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43
Francisco Pascual
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència
Bernat Vaquer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia
Salvador Noguera
Música
Contralt i mestre de capella valencià.
Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina