Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Haitó I d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (?-1270).
Davant el perill dels mamelucs, que amenaçaven la veïna Antioquia, el 1256 trameté una ambaixada a Jaume I de Catalunya-Aragó, segurament per demanar ajut El regne d'Armènia , però, no caigué sota el soldà fins el 1375
Lleó III d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1270-89).
Fill i successor d’Haitó I, concedí un privilegi comercial als catalans A fi de preservar el seu regne contra els mamelucs, els quals envaïren Armènia per primera vegada el 1276, dirigí una lliga de prínceps armenis que derrotà els egipcis i seljúcides 1278
Abāqā
Història
Segon kan mogol de Pèrsia (1265-82), fill i successor de Hūlāgū.
Es casà amb una filla de l’emperador Miquel VIII Paleòleg Intentà de relacionar-se amb Occident tingué tractes amb el rei català Jaume I El 1270 aconseguí de rebutjar la invasió dels mogols de Transoxiana, però fracassà davant els mamelucs, que el derrotaren el 1277 i el 1281
Jean Rapp
Història
Militar
Militar francès.
Comte Rapp Comandà els mamelucs de la guàrdia consular 1801 Durant l’època napoleònica es destacà en diferents empreses capturà el príncep Repnin Austerlitz i governà Gdańsk 1807, que defensà en el període 1813-14 Després de fer costat als Borbó els Cent Dies tornà amb Napoleó, que li encomanà l’exèrcit del Rin
Lleó IV d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1320-41).
Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia
Oixíu d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (1308-20).
Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
Al-Malik al-Ašraf Sayf al-Dīn Muḥammad Barsbaī
Història
Novè soldà (1422-38) de la dinastia dels mamelucs burgites.
Conquerí l’illa de Xipre 1426 i firmà un tractat de pau amb Rodes A conseqüència d’incursions de corsaris catalans, vedà la introducció de mercaderies catalanes a Egipte i posteriorment prohibí que els catalans entressin als seus dominis
Enric II de Xipre
Història
Rei de Xipre (1284-1306 i 1310-24), i darrer rei de Jerusalem (1284-91).
Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç
Baiazet II
Història
Soldà otomà (1481-1512).
Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512