Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Gaspar de Centelles i de Montcada
Història
Noble.
Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conquers l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el…
Ramon Bordes
Història
Militar
Militar.
Era tinent coronel durant el setge de Barcelona 1714 manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719
Joan Baptista Bataller
Metge.
Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular
Antonio Lamua Duaso
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes.
Fou campió d’Espanya 1961 i de Catalunya 1962, i establí tres vegades el rècord català 1962, 1963 en una època en què mantenia una dura pugna amb Alfons Vidal-Quadras Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en els Jocs Iberoamericans 1962
Esteve III de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1457-1504).
Fill de Bogdan II, succeí el seu oncle Pere III Derrotà els turcs a Rahova 1475, però, davant llur amenaça constant, s’alià amb Polònia i amb Hongria Malgrat tot, signà un tractat 1503 amb el soldà Baiazet II , pel qual Moldàvia mantenia la independència en canvi d’un tribut anual
Salvador Iborra i Mallol
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió
Shigeni Yoshida
Història
Política
Polític japonès.
Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política
Francisco Javier Sáenz Sáenz
Esport general
Directiu esportiu.
Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina