Resultats de la cerca

Membre del Club Excursionista Pirenaic des del 1937, durant la Guerra Civil formà part del batalló alpí de Benasc Fou president del club 1980-85 Realitzà treballs de cartografia per a l’organització de marxes d’orientació i regularitat i fou promotor del Comitè Català de Marxes de Regularitat Fou autor d’un mapa de l’Alt Pallars El 1989 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat a l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore 1957-59 i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta a partir del 1960, fou el gran promotor de les marxes de muntanya a Catalunya Presidí el Comitè Català de Marxes de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta durant la primera meitat de la dècada de 1990 Collaborà amb els serveis cartogràfics de diverses institucions Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de ciclisme dels Jocs…

Escriví nombroses marxes militars i himnes El 1859 publicà, a Lleida, un Diccionario enciclopédico de la música , amb exemples musicals i dades de gran interès

Membre fundador del Club Ciclista Bas, en fou president 1980-2004 El 1991 impulsà la Festa de la Bicicleta de la Vall i el 1998, la Marxa Cicloturista Terra de Remences, una de les marxes cicloturistes més importants de Catalunya

Es distingí com a director de bandes, per a les quals compongué marxes, la més cèlebre de les quals és Stars and Stripes També escriví suites per a orquestra, cançons, etc Fou l’inventor de l' helicó , també conegut en el seu honor com a sousàfon

Entre el 1940 i el 1959 participà en diverses competicions esportives d’àmbit català i espanyol Competí en les Marxes d’Esquí de Fons de Beret, en les Travesses d’Esquí de la Molina a Núria en diverses ocasions i en tretze Campionats d’Espanya de fons

De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859