Resultats de la cerca

Residí a París des del 1913, on realitzà una obra de caràcter populista i expressionista La guerra civil de 1936-39 li inspirà la sèrie Massacres 1936 Després evolucionà vers un estudi de la llum i el moviment, a causa de la seva estada a Ais de Provença 1940 Influït per l’art de la Xina i del Japó, creà una obra alhora abstracta i dinàmica i de suggeriments vitals

Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001 fou designat responsable de les…

Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63, Univers…

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…

Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…

Nascut en una família de la diàspora armènia fugida de les massacres otomanes del 1915, l’any 1952 es graduà en medicina a la Universitat Ann Arbor de Michigan Alternà la seva vida professional amb l’afecció a la pintura i la música A mitjan anys vuitanta començà a ser conegut arran de la seva proposta de donar l’opció de suïcidar-se als condemnats a mort dels EUA, cosa que desencadenà una polèmica sobre l’ eutanàsia L’any 1988 obrí una consulta especialitzada en “assessorament per a la mort” i dissenyà un aparell que anomenà “màquina de la mort”, que injectava una combinació de…

Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República Sèrbia, que…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…