Resultats de la cerca

S'escapà de la matança que féu Saül contra els sacerdots de Nob, i cercà refugi en David Aquest el nomenà summe sacerdot, però, mort David, caigué en desgràcia en sostenir Adonies contra Salomó Fou destituït i deportat a Anatot

Diputat pels alemanys dels Sudets al parlament txec 1935-38, fou, després de l’ocupació de Praga per Hitler 1939, secretari d’estat Principal responsable de la matança de Lidice i Lezaky, fou jutjat per un tribunal popular txec i executat

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

És autor d’un divan, d’un fanatisme intolerant contra els jueus, segurament motivat per ressentiment contra Šenmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef, visirs dels zírides granadins aquesta obra fou un dels factors que contribuïren a la matança d’uns 3 000 jueus del regne de Granada 1066

Pogué escapar-se de la matança dels membres de la dinastia Keita que dugué a terme Sumanguru, rei de Soso, en intentar apoderar-se del regne de Mali 1230 Organitzà un exèrcit, derrotà Sumanguru 1235 i recuperà el regne i ocupà el de Ghana Fundà l’imperi dels mandings regne de Mali , que perdurà fins al s XVII

Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat 1305, es refugià en un campanar amb dos companys Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena

Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador