Resultats de la cerca

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…

Format a les universitats de Barcelona i de París Sorbona, desenvolupa la major part de la seva activitat a França Fou professor de la Sorbona i des del 1980 és catedràtic de la Universitat de Rennes Bretanya Ha fet aportacions en el camp de la musivària romana i medieval Els mosaics de paviment medievals a França tesi doctoral, 1978, Les mosaïques romaines et médiévales de la région Laietana 1978, Els mosaics de paviment medievals a Catalunya 1979 Té també treballs d’investigació referents a l’arquitectura o a la pintura La catedral romànica de Vic 1979, L’art…

Reuní una collecció de documents medievals i feu l’edició prínceps d' El Conde Lucanor 1575, epilogada pel Discurso sobre la poesía castellana , de gran valor pels texts medievals que conté És autor del tractat d’heràldica Nobleza de Andalucía 1588

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals…

Es doctorà a la Columbia University 1905, i fou professor a les universitats de Northwestern 1907-09, Western Reserve 1909-24 i a la Columbia University 1924-50 Es dedicà a l’estudi de la història medieval, i sobretot a la recerca, l’estudi i l’edició de texts i manuscrits de màgia i ciència medievals i contribuí granment a fomentar l’interès per aquestes matèries Fou un dels fundadors de la History of Science Society, que també presidí 1928-29 Entre les seves obres cal destacar History of Magic and Experimental Science 1923-56, en vuit volums, encara fonamental, Catalogue of…

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud

Fou un dels poetes més notables dels Cancioneiros medievals gallecs, especialment per les seves cantigues de tema mariner

Especialista en les literatures romàniques medievals, francesa, occitana i italiana, publicà, entre d’altres, Beiträge zur älteren italienischen Volksdichtung 1950 i Leben und Lieder der provenzalischen Troubadours 1957