Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa

Es formà en les categories inferiors del Rugby Club Cornellà, i debutà amb el primer equip a 17 anys Fitxà pel FC Barcelona 1979-86, amb el qual guanyà dues Copes del Rei 1983, 1985 Jugà tant de mitja melé com de mig d’obertura Fou 12 vegades internacional absolut

S’inicià en el rugbi 7 a la Universitat de Girona i, des del 2006, juga a rugbi 15, en les posicions de mitja melé i arrière , amb el GEiEG, equip amb el qual debutà en la Lliga de la divisió d’honor el 2009 Des del 2008 competeix amb la selecció catalana i l’espanyola

Començà a jugar a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de Lleida el 1985, equip amb el qual competí fins el 2002 La seva posició al camp era la de mig de melé Formà part de les seleccions catalana i espanyola durant els anys noranta Disputà la primera Copa del Món de rugbi femení 1991 Després fou professora a l’INEFC de Lleida

Format a la Unió Esportiva Santboiana, juga amb el primer equip des de la temporada 2009-10 La seva posició és de mig de melé Fou campió d’Europa sub-18 2009 amb la selecció espanyola En el seu palmarès, hi figura el Campionat de Catalunya i el d’Espanya Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals disputà el Campionat d’Europa B 2010

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la posició de mig de melé En les categories inferiors guanyà diversos Campionats d’Espanya El 1990 debutà en el primer equip, amb el qual assolí tres Lligues espanyoles 1997, 2005, 2006, dues edicions de la Copa Ibèrica 2006, 2007, una Copa d’Espanya 2000 i una Copa dels Pirineus 2000 Fou internacional una vegada amb la selecció espanyola i en diverses ocasions amb la selecció catalana

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…

En la posició de mitja melé jugà al club de l’INEFC de Barcelona 1988-93, al Richmond Rugby Club de Londres 1994-95 i posteriorment al Club Rugbi l’Hospitalet 1995-2002, on compaginà la seva activitat de jugadora amb la d’entrenadora de l’equip A Anglaterra fou seleccionada per a jugar un partit contra la selecció anglesa 1994 Jugà 36 partits amb la selecció espanyola 1995-2002, de la qual fou capitana durant tres anys 1996-98, i es proclamà campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1996, 2000 Amb la selecció de Catalunya conquerí el campionat estatal sis anys consecutius 1995-2000…

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages 1963, de…