Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gaietà Mensa i Grau
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…
Carles Mensa i Corchete
Pintura
Pintor.
Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat individualment a Madrid…
Josep Pascó i Mensa
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més acreditats…
Josep Semís i Mensa
Literatura catalana
Poeta i crític teatral en llengua castellana.
Es graduà batxiller en dret a la Universitat de Barcelona, el 1841 Collaborà als diaris barcelonins “El Vapor” 1835-37, El Constitucional 1840, “La Corona” 1843 i El Imparcial 1844 amb poemes malencònics, escèptics i pessimistes, signats amb les seves inicials o amb l’anagrama J Mines Semsa , una mostra dels quals fou publicada pòstumament per Milà i Fontanals, el 1851, al costat dels de Piferrer i de Carbó Substituí Piferrer com a crític teatral al Diario de Barcelona 1845
Pere Busquets i Mensa
Música
Violoncel·lista.
Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók
,
Francesc de Paula Mensa Ordetx
Boxa
Dirigent de boxa.
Al novembre del 1961 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Boxa en substitució de Tomàs Thomas, i fou rellevat per Pablo Porta el 1963 Sota el seu mandat es constituí l’Agrupació d’Exboxejadors 1962 Fou guardonat amb la medalla de plata al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona 1960
Teodor Asensio Rovira
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics
Juan Briz Martínez
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador aragonès.
Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Antonio Beneyto Senabre
Pintura
Literatura
Escultura
Art
Pintor, escultor, artista plàstic i escriptor en llengua castellana.
Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de quimera 2001, El otro viaje 2003…