Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Pere Desportes
Història
Política
Diplomàtic.
El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans
Marcús
Història
Ciutadà barceloní.
Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins
Francesc Celelles
Dret
Jurista.
Fixà el text de diverses disposicions legals antigues que ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat 1494, reeditada diverses vegades
Sergej Aleksandrovič Najd’onov
Literatura
Nom amb què és conegut Sergej Aleksejev, escriptor rus.
Collaborador de l’editorial gorkiana Znanije, la seva obra descriu la vida dels mercaders i dels petits burgesos Deti Vanjušina ‘Els fills de Vàniuixa’, 1901, peça teatral, mostra el conflicte generacional dins la família burgesa Altres obres seves són Avdotina žizn’ ‘La vida d’Avdòtia’, 1905 i Bludnyj syn ‘El fill pròdig’, 1905
Joan Antoni Eixarc
Historiografia
Cristianisme
Historiador cartoixà.
D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut
Pavel Ivanovič Mel’nikov
Literatura
Escriptor rus.
Descriví la vida i l’ambient dels sectaris del ritu antic Raskol a la ribera del Volga, i també el medi dels mercaders, el seu despotisme i la seva cobejança Krasil’nikovy ‘Els Krassilnikov’, 1852, V lesakh ‘Al bosc’, 1868-74, Na gorakh ‘A les muntanyes’, 1875-81 Compongué els tres volums de Sbornik postanovlenij otnosjaščikhsja k raskolu ‘Recull de totes les disposicions referents al cisma’, 1860-63
Lluís X de França
Història
Rei de França (1314-16) i de Navarra (Lluís I) (1305-16).
Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315
Eduard Schnitzer
Geografia
Història
Explorador alemany, conegut pel pseudònim d’Emín Paixà.
Metge, el 1865 entrà al servei de l’exèrcit turc i el 1875 de l’egipci Nomenat 1878 governador de la província sudanesa d’Equatòria pel general britànic Gordon, el 1885 en fugí arran de la revolució sudanesa de Muḥammad Aḥmad mahdī Recollit per Stanley, que el portà al Caire 1888, passà al servei d’Alemanya, que l’envià a Tanganyika Fou assassinat pels mercaders àrabs d’esclaus, els quals havia perseguit
Madrona
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina