Resultats de la cerca

El 1932 construí el primer microscopi electrònic de laboratori, cosa que permeté la comercialització d’aquest instrument a partir del 1939 El 1986 compartí el premi Nobel de física amb GBinnig i HRoherer, que desenvoluparen el microscopi d’efecte túnel

Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886…

Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic  que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt…

Donà nom al microscopi quan era encara un instrument poc conegut Metge del papa Urbà VIII, fou un dels fundadors de l' Accademia dei Lincei

Dirigí l’institut de recerca de l’AEG alemanya 1927-45 Descobrí l’efecte que porta el seu nom Participà en un projecte de construcció d’un microscopi electrònic de lents electroestàtiques

Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre

Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society

Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Estudià en diferents universitats alemanyes, treballà com a professor i es dedicà a l’estudi de la cèllula, on aplicà per primera vegada el microscopi Estudià, amb Strasburger, els processos de la divisió de la cèllula mitosi Introduí diferents termes en la nomenclatura cellular i descobrí el centrosoma 1876