Resultats de la cerca

S'especialitzà en estudis sobre literatura hispànica Publicà, entre d’altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1867 amb el títol Les Troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe

Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc

Collaborador de “Paris Midi”, “Mercure”, “Figaro”, etc, ha conreat també la crítica literària Vie de Balzac, 1944 Mérimée, 1959 Avec Apollinaire, 1966 etc i la novella psicològica Narthex, 1950 i Sur les bords de la Veule, 1965

Deixà d’escriure en alemany el 1803, i sota la influència de Madame de Stäel publicà Voyage sur la scène des six derniers livres de l’"Enéide” 1804, L’homme du Midi et l’homme du Nord 1824, etc

Orfe des d’infant, passà alguns anys de l’adolescència en hospitals a causa de la tuberculosi que patia, fet que l’impedí completar els estudis d’enginyeria Bàsicament autodidacte, els anys de postguerra es dedicà a reparar rellotges i ràdios Els anys cinquanta començà a experimentar amb instruments electrònics i uns anys més tard creà Ace Electronics, que començà a fabricar òrgans dissenyats per ell El 1964 llançà l’FR-1 Rhythm Ace, una caixa de ritmes a través de la qual establí una breu aliança amb l’empresa Hammond El 1972 fundà Roland, que, entre d’altres, construí un gran nombre d’…

Tingué un salon a París fou amiga de Flaubert i escriví contra ell la novella Lui 1859 Escriví poesia Fleurs du midi , 1836 Le poème de la femme , 1853-56 i prosa L’Italie des italiens i La jeunesse de Goethe , 1839

Doctor en dret el 1908 i diputat de la SFIO per Prada el 1932, fou fundador a Tolosa de la revista Idées Libres , redactor del Midi Socialiste de Tolosa 1910 i director i redactor en cap del Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions 1913

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

Formà part del Club d’Arquers de Catalunya entre els anys cinquanta i setanta Guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc 1970, 1971 i nombrosos concursos, com els trofeus de Sant Miquel, de Sant Narcís, de Sant Sebastià, de Sant Anastasi, Saludes, Oscar Kessels, Enric Tarragó o el Torneig de Barcelona El 1970 guanyà el Torneig Internacional de Ginebra i el Concurs Ronde du Midi

Debutà professionalment el 1989 Començà com un bon esprintador, però a poc a poc es convertí en un ciclista capaç de guanyar qualsevol de les curses clàssiques Quedà quart al Tour de França del 1995 i guanyà aquest mateix any la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i la cursa París-Niça L’any 1996 tornà a guanyar aquesta darrera cursa i també la Midi Libre