Resultats de la cerca

S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la…

Director del museu mineralògic de Peterburg i professor a la Universitat de Moscou, estudià nombrosos minerals des del punt de vista geoquímic Fou membre de l’Académie des Sciences de França 1963 i de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Publicà History of Minerals 1925 i Očerki geokhimii ‘Estudi de la geoquímica’, 1924

Deixeble de Berzelius, investigà la composició química dels minerals Descobrí el liti i dugué a terme treballs relatius a composts d’urani

Estudià les propietats dels cristalls, llur estructura i el comportament òptic, tèrmic, elèctric, etc Membre de l’Académie des Sciences, publicà diversos treballs sobre cristalls i minerals

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum

Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de…

El 1786 pujà, juntament amb el doctor Paccard, al Mont Blanc, i promogué l’interès envers els Alps i l’esport de la muntanya Morí en el curs d’una prospecció geològica de minerals preciosos

Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals

Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca 1883, a escala 1/150 000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca 1884, on descriví els minerals aprofitables existents a Mallorca

Fou professor a Graz, a Friburg i a Viena La seva aportació fonamental fou una escala que permet de classificar els minerals segons llur duresa, coneguda com a escala de Mohs Entre les seves obres es destaca Grund-Riss der Mineralogie 1822-24