Resultats de la cerca

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia…

Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics

Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip, però fou obligat a acceptar-la per les forces del rei Jaume II de Catalunya-Aragó

Filla de Sanç VI de Navarra Casada 1199 amb Teobald III, comte de Xampanya mort el 1201, exercí la regència 1201-22 durant la minoritat de llur fill, Teobald IV, al qual transmeté els seus drets sobre Navarra

President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia

Fill de Lluís I de Provença , durant la seva minoritat ocupà la regència la seva mare, Maria de Blois El 1390 es casà amb Violant d’Aragó Intentà en dues ocasions 1409 i 1411 d’imposar per les armes els seus drets a la corona de Nàpols, però ambdues expedicions fracassaren

De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns

Comte de Morton Canceller 1563, estigué implicat en els assassinats de Rizzio 1566 i de lord Darnley 1567 i obligà Maria I d’Escòcia a abdicar en el seu fill Jaume VI Regent durant la minoritat d’aquest 1572-80, fou acusat de complicitat en l’assassinat de Darnley i fou jutjat i ajusticiat

Filla d’Ansur Fernández, comte a Monzón de Campos, i esposa de Sanç I de Lleó Amb la seva aliança matrimonial facilità l’enderrocament d’Ordoni IV i la restauració de Sanç I En morir Sanç I 966, assumí la regència durant la minoritat de Ramir III, juntament amb la seva cunyada Elvira de Lleó

Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment