Resultats de la cerca

Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà assíduament i hi…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves  1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona  1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC  Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…

Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070

Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets…

La seva obra és encara força popular, sobretot Lo sermon del curat de Cucuchan Publicà La cançon de la lauseta , faules i contes en vers 1876, Lo lutrin de Lader , narració heroicocomica en prosa 1877, en la línia de Boileau i amb la verbositat de Rancher

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, practicà l’excursionisme i l’esquí de fons, modalitat en la qual fou campió de Catalunya 1956 Fundador del Club Nàutic El Balís, ha organitzat regates dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de les classes optimist i vaurien de les quals fou secretari de la Federació Catalana de Vela, proves de patí de vela i de creuers, i també ha fet de jutge en diferents competicions Dirigí l’escola d’esports nàutics del club 1984-90 Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fou membre del Reial Club de Tennis del Turó i de diverses juntes directives Participà com a jugador en el Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona el 1923 Fou jutge de proves internacionals de tennis Tingué diversos càrrecs federatius tresorer de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya ALTC 1921, membre del comitè executiu del Campionat del Món 1922-23, representant del seu club a l’ALT de Catalunya 1928-35, tresorer de l’ALT d’Espanya i vocal de codificació a la Reial Federació Espanyola de Tennis El 1953 guanyà la primera medalla al mèrit tennístic de l’ALTC, que…