Resultats de la cerca

Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa

Conegut amb la novella realista Monsieur des Lourdines 1911, premi Goncourt, evolucionà vers un misticisme antiintellectualista en les novelles La Brière 1923 i La réponse du Seigneur 1933 Afecte al nacionalsocialisme, durant l’ocupació alemanya encapçalà el grup Collaboration

Precursor del surrealisme, en la seva obra es barreja la ironia grotesca amb un cert misticisme És autor de Galgenlieder ‘Cants del patíbul’, 1905, Einkehr ‘Parada’, 1910 i Stufen ‘Graons’, 1918, que és una mena de professió de fe

Arrelat a la ciutat nadiua, hi escriví moltes de les seves novelles La seva obra conjuga un misticisme pregon amb la influència expressionista City Block 1922, The Unwelcome Man 1971, The Rediscovery of America 1929 i la peça teatral New Year's Eve 1939

De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme

Professor de llengua i literatura sud-africanes, en afrikaans, a Amsterdam i Witwatersrand Autor de Gestaltes en diere ‘Figures i animals’, 1942, Nuwe Verse 1954 i Tristia 1962 La seva obra és un esforç de compensació entre el sensualisme i un cert misticisme filosòfic

Les seves composicions, d’una tècnica remarcable, són d’inspiració romàntica i acusen una forta influència del folklore irlandès i del misticisme cèltic Fou mestre de la música reial des de l’any 1949 És autor de música orquestral, de cambra, coral i per a piano

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Iniciat sota el signe del simbolisme, la seva conversió al catolicisme 1896 l’abocà a un misticisme religiós que trobà expressió en les seves obres, sovint hagiogràfiques Bekendelse ‘Confessions’, 1894, Digte ‘Poemes’, 1898, Des helligen Frans af Assisi 1907, Mit Livs Legende ‘Llegenda de la meva vida’, 1916-29

Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc