Resultats de la cerca

Practicant de tir des del 1964, guanyà diversos Campionats de Catalunya i de Barcelona, i formà part de la selecció espanyola en quatre trobades internacionals El 1969 entrà a la junta directiva del Tir Esportiu de Barcelona, aleshores anomenat Tiro Nacional de Barcelona, i en fou vicepresident 1978-82 i president 1987-95 Durant el seu mandat, creà l’Escola de Tir per a la Joventut i coorganitzà les proves d’arma curta dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Des del 1979 és membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tir Olímpic, fou adjunt a la presidència 1987-95 i des del 1996…

L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta Alcoi Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi feu a través de publicacions del 1921 al 1950 i del llibre Alcoy, Geología y Prehistoria 1959 Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des del 1943 L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi , que porta el seu nom, i al qual feu donació de tots els materials recollits durant les seves…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

A partir del 1920 realitzà les primeres excavacions al santuari de la Serreta i, després, en altres jaciments ibèrics i prehistòrics dels voltants d’Alcoi Fou delegat en aquesta ciutat de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servicio de Investigación Prehistórica de la Diputació de València des del 1943 El 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, al qual donà tots els materials que recollí a les excavacions D’entre les seves publicacions cal destacar Excavaciones en el monte La Serreta próximo a Alcoy 1921-23, Prehistòria valenciana 1929, Algunas…

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

Timoner del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, es proclamà campió de Catalunya en iols 1960 i en outriggers de dos 1960 i de vuit 1964 També guanyà el Campionat d’Espanya en iols 1960 i fou subcampió estatal en outriggers de quatre 1961 i de vuit 1964 Aconseguí la victòria en el campionat social del RCMB 1963 i en les regates del Saló Nàutic de Barcelona 1964, ambdues en embarcació de quatre

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort

Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella la Nova 1894…