Resultats de la cerca

Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a…

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC

Viu i treballa a Nova York Es donà a conèixer amb sèries d’objectes íntims i mobles quotidians urinaris, lavabos, desguassos, etc, tots ells concebuts com a receptacles del cos humà, que els transforma i els humanitza Al final dels anys vuitanta el seu treball derivà cap a installacions molt escenografiades en les quals introduí el cos des d’una concepció política Bé aïlladament o bé dins un context, són fragments o parts desmembrades fetes en motllos de cera o guix i semblen reals surten del mur o d’un sòcol i afronten temes com la sexualitat, la malaltia, la mort i la marginació, en fer…

Estudià a la Chelsea School of Art de Londres Li interessa el contrast de textures i materials dels diferents metalls, que habitualment utilitza amb el vidre, i els reflexs que provoquen També ha treballat serigrafiant imatges sobre plaques de metall Un altre mitjà que ha emprat és la fotografia de paisatges L’any 1987 presentà una installació al centre d’art Capc de Bordeus i l’any següent a l’IVAM de València Ha estat present en exposicions collectives, com Metrópolis , a la Martin Gropius Bau de Berlín Los últimos días , a les sales de l’Arenal de Sevilla, o Pasajes , a la mateixa ciutat,…

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim Museum de Nova…

És considerat un dels màxims representants de la figuration libre , terme proposat per l’artista de Fluxus Benjamin Vautier ‘Ben’ l’any 1981, arran d’una mostra a Niça, en què participà també Di Rosa La seva obra plantejà des del principi la interrelació entre el món de l’art i el de la indústria la moda, els mitjans de comunicació, el disseny, etc i el gust pels temes guerrers, violents, barrejant-se dins un món cosmopolita en què conviuen influències de l' art brut amb les del còmic i en menor mesura les dels coetanis americans K Haring, Basquiat, el grafit Sense donar importància al suport…

Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en expansió A poc a poc…