Resultats de la cerca

Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de música de la…

Especialitzada en crol en proves de velocitat i mig fons, formà part del Club Natació Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campiona de Catalunya tres cops en 100 m lliure 1951, 1952, 1954, tres cops en 400 m lliure 1952, 1953, 1954, dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954 i quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1951-54 També fou campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1954 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campiona d’Espanya dos cops en 100 m lliure 1951, 1954, un cop en 400 m lliure 1954 i un cop en relleus 4 × 100 m lliure 1954

Poeta Loreley , 1882 Idyllen , 1882 Claribella , 1893, fou el teòric i l’impulsor del Moviment del 80, a Flandes accentuava l’individualisme, l’esteticisme i el sensorialisme, i tanmateix no esdevingué el renovador de la literatura en llengua neerlandesa a Flandes per manca de distanciació de la poesia tradicionalista Orador brillant i investigador de folklore, entre el 1896 i el 1927 registrà i publicà una gran quantitat de peces literàries flamenques populars i orals

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya…

Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos

Ha estat lectora de català a les universitats de Salford i Sheffield, i després catedràtica de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Perpinyà El seu principal camp d’investigació ha estat la vida i l’obra de Josep Pla L’any 1988 va tenir cura de l’edició dels Índexs de l’ Obra completa de l’escriptor Posteriorment ha publicat Josep Pla el difícil equilibri entre literatura i política 1927-1939 1994 i Josep Pla biografia del solitari 1996, amb el qual va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de biografia 1995

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari