Resultats de la cerca

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte…

Recollí materials per a dues obres monumentals pòstumes Historiae plantarum 1619 i Historia universalis plantarum 1650-51

Se li atribueix un grup —hellenístic, però de tradició fidiesiana— trobat a Licosura Arcàdia i que representava Demèter, Àrtemis, Dèspoina i Ànit D’aquest grup procedeixen els tres caps monumentals conservats al Museu d’Atenes

Com a arquitecte treballà a Pàdua, on féu les portes de San Giovanni 1528 i de Savonarola 1530, l’arc de l’Orologio 1532, l’Odeó i la llotja del palau Cornaro S'inspirà en els estils monumentals romans

Autor de peces de colleccionisme i de treballs de terra cuita, és més conegut per les obres monumentals dins l’estil convencional de l’època Lluís de Santàngel i allegoria d' Aragó , al monument a Colom, de Barcelona, 1888

En les seves obres, d’estil realista, sacrifica sovint el detall a l’efecte de conjunt Passà per una etapa cubista És autor de baixos relleus i d’estàtues monumentals, entre les quals hi ha les de Sibelius i de Nurmi

Estudià a Barcelona i completà la seva formació amb viatges a l’estranger Concorregué a diverses exposicions oficials de belles arts Excellí en el retrat i en la pintura religiosa, amb obres monumentals com el Via Crucis per a la catedral de Texas EUA i el retaule de la germandat de Sant Francesc, a Valls

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

Fou deixeble de Francesc Piquer i també sembla influït per Venanci Vallmitjana i pels imatgers castellans Treballà en escultures monumentals i en obres de tema religiós S'establí a Madrid, on és conservada la major part de la seva producció, sobretot en monuments públics La seva obra és representada al Museo de Arte Moderno, de Madrid