Resultats de la cerca

Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda…

Especialista en proves de motocròs, començà a competir el 1980 Guanyà tres títols del Campionat d’Espanya d’enduro 1986, 1988, 1989 i quatre de raids 1987, 1988, 1989, 1992 També el 1986 aconseguí la medalla d’or al Campionat del Món d’enduro celebrat a Itàlia Participà en el Ralli París-Dakar entre el 1988 i el 2002 i aconseguí la segona posició en quatre ocasions 1994, 1995, 1996, 2001 i la tercera en dues ocasions 1992, 1993 El 2003 competí en la categoria de cotxes En el camp de les motos aquàtiques, guanyà la Copa del Món deraids en categoria de 785 cc 1998 Un cop retirat es mantingué…

Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al Gran Premi d’Estoril, on…

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’…

Presidí la Federació Catalana de Motociclisme al llarg de dues dècades, etapa en la qual fou l’impulsor del Campionat del Mediterrani i del Parcmotor de Castellolí El 2012 fou elegit president de la Reial Federació Motociclista Espanyola Rebé la insígnia d’argent de la UFEC 2013

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS…

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Fou campió d’Espanya de 250cc 1964, de 125cc 1965 i de 50cc 1965 i subcampió de 175cc 1963 i de resistència 1962, 1965 També quedà segon en el campionat europeu de resistència 1965 Feu diversos podis als Campionats del Món de motociclisme en diferents cilindrades tercer de 250cc 1964 i 50cc 1963 i segon de 50cc 1962 Participà en diverses edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc pilotant una Montesa

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència