Resultats de la cerca

Format a la secció de patinatge del Foment Cardoní, aconseguí sis Campionats d’Espanya en categories inferiors i dos Mundials en categoria júnior L’any 2018, assolí la medalla d’or al Campionat d’Europa i la de plata al Campionat del Món Al Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019 fou medalla de plata

Format en el Club Natació Molins de Rei, el 2005 passà al Centre Natació Mataró i jugà tres LEN Trophy 2006, 2007, 2010 Amb la selecció estatal participà en tres Jocs Mundials Universitaris 2003, 2005, 2011 i dues Lligues Mundials 2007, 2009 També fou medalla de bronze en els Campionats del Món júnior 2005

Obtingué en 1924-35 nou rècords mundials de velocitat sobre terra, i en 1937-39 tres rècords mundials de velocitat sobre aigua El seu fill, Donald Campbell 1921-67, aconseguí el rècord mundial sobre terra el 1964 648,728 km/h i el 1959 i 1964 el rècord mundial sobre aigua morí en un nou intent al llac Coniston Cumberland

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

En categoria júnior, fou medalla de bronze de 10 km marxa en els Mundials 1986 i participà en els Mundials i la Copa del Món 1987, prova que repetí el 1989 a l’Hospitalet de Llobregat Fou escollit tres vegades millor promesa de l’atletisme català 1986, 1987, 1988, però una lesió l’obligà a retirar-se, poc després de participar en els Jocs Olímpics de Seül 1988, a la prova dels 20 km

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

Competí en la categoria S-12, i guanyà dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2006 i dues de bronze més en els Campionats d’Europa 2009 També aconseguí una medalla de plata i dues de bronze 2007 i tres de bronze 2009 en els Mundials de piscina curta En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 obtingué una medalla de plata i també participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Establí tres rècords mundials 4 × 50 m lliure, 4 × 50 m estils i 4 × 100 m estils

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

El 1979 acceptà una oferta del Club Natació Barcelona i començà la seva carrera com a entrenador professional L’any següent passà al Club Natació Sabadell 1980-2004, que convertí en el millor club de natació d’Espanya, fins al punt de classificar onze nedadors per a l’Europeu del 2004 Aquell any la federació espanyola el contractà per entrenar a la Residència Blume de Madrid, on es traslladà amb els seus dos fills nedadors, Olaf i Aschwin Després de desavinences amb la federació espanyola, el 2008 es convertí en el màxim responsable de la natació a Dinamarca, on forjà dues campiones …