Resultats de la cerca

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994

Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la batalla de …

Vida Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor A Versalles estigué al servei del comte d’Artois Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d' opéras comiques una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour 1786 En la seva…

Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances

L’any 1866 installà un taller on construí un aparell, al qual donà el nom genèric d’ avió i l’específic d’ Éole Impulsat per un motor de vapor, l’ Éole s’elevà i recorregué uns 50 m el dia 9 d’octubre de 1890 Les proves oficials se celebraren el 14 d’octubre de 1897 al camp de Satory Versalles, on l’aparell aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire És autor d’ Aviation militaire 1909, Avionnerie militaire 1912 i  La première étape de l'aviation militaire en France 1915

Entrà al servei del comte d’Artois, a Versalles, on obtingué l’ajut de Maria Antonieta de França per a estrenar òperes còmiques, com Le chevalier à la mode 1781 i el seu major èxit, Nina, ou la folle par amour 1786 També deixà quartets de corda d’una gran qualitat

Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió

Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló