Resultats de la cerca

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910…

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món Excellí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel , figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall

Començà les seves activitats en el circ i el music-hall després passà al teatre, i finalment al cinema Entre les seves nombroses pellícules cal citar La chienne 1931, Drôle de drame 1937, Quai des brumes 1938, La belle étoile 1938, La beauté du diable 1949, Austerlitz 1959, Le train 1963, Le vieil homme et l’enfant 1966 i L’ibis rouge 1975

El 1939 debutà al ballet de l’Òpera de París La seva interpretació de Carmen la consagrà internacionalment 1949, i el 1950, amb La Croqueuse de Diamants triomfà en el music-hall Ha actuat en una dotzena de films i ha enregistrat discs Amb el seu marit, Roland Petit , dirigí el Casino de París 1969-72 posteriorment hi collaborà, amb el ballet de Marsella, que ell dirigí

Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor…

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893