Resultats de la cerca

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els…

Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com…

Tingué un paper molt actiu en el moviment revolucionari italià de la fi del s XVIII Fou membre del directori de la República Napolitana del 1799

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…

Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid Conreà la pintura de flors i natures mortes

De formació universitària, se centrà en estudis d’història de l’art i de la música a Nàpols Entre la seva obra sobresurt Pittori Napoletani del Seicento Investigà aspectes obscurs de la vida napolitana de Josep de Ribera 1952

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Iniciador de la literatura dialectal napolitana, situà les seves obres en un ambient popularitzant i realista Escriví La Vaiasseide o poema de les serventes 1615, Micco Passaro ‘nnammurato 1621, Viaggio di Parnaso 1621, Delli travagliuse amure di Ciullo e Perna 1621

Influït per AScarlatti, impulsà l’òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza 1718, Le finte zingare 1724, L’amico traditore 1737, etc Alhora conreà l’òpera seriosa i escriví set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí

No escriví mai per al teatre, però hom el considera el fundador de l’escola napolitana d’òpera perquè tingué per deixebles Traetta, Paisiello, Sacchini i Guglielmi Deixà oratoris Abigaile , 1736, misses, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí