Resultats de la cerca

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la…

Participà en la revolució del 1688 i en les negociacions de la pau de Rijswijk 1697 Fou ambaixador a França

Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne

Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina

Protegit per Mazzarino, fou nomenat secretari d’estat ministre de la guerra 1643 Durant la guerra de la Fronda representà la cort en les negociacions amb els prínceps revoltats Començà l’obra de creació de l’exèrcit reial, que fou continuada pel seu fill François Michel Le Tellier

Comte de Manchester Cap de l’oposició de la cambra dels lords, fou acusat de traïció 1642 Durant la guerra civil comandà l’exèrcit parlamentari de l’est i dirigí la batalla de Marston Moor 1644 En desacord amb Cromwell, abandonà el comandament militar 1645 i inicià negociacions amb el rei

Fou nomenat senescal per Andrònic II Paleòleg en les negociacions prèvies a l’expedició de Roger de Flor Comandà la infanteria a les victòries d’Aulax i de l’Artaqui Assetjada la ciutat de Tira pels turcs, Corberan d’Alet els derrotà i morí d’una fletxa al cap en emprendre llur persecució

Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà