Resultats de la cerca

Remarcable pels seus estudis dels centres d’activitat nerviosa, individualitzà els signes clínics i anatòmics de l’encefalitis letàrgica i els de la pandèmia

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular

Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels…

Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…

Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París 1862 Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica malaltia de Charcot De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme que tractà per mitjà de la hipnosi com una afecció nerviosa Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics La seva obra més important és Leçons sur…

Net de Thomas Henry Huxley i germà, per part de pare, de l’escriptor Aldous Huxley i de Julian Sorell Huxley, es graduà 1938 i es doctorà 1941 a Cambridge Collaborà amb Alan Lloyd Hodgkin en l’estudi dels impulsos nerviosos i de la bomba de sodi de la membrana de la cèllula nerviosa Del 1960 al 1983 fou professor al University College de Londres Membre de la Royal Society des del 1955, en fou el president 1980-85 El 1963 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Alan Lloyd Hodgkin i John Carew Eccles El 1974 fou nomenat cavaller de l’orde de l’Imperi Britànic i el 1983…