Resultats de la cerca

Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís Masriera—, d’una…

Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà  Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins  2018

Defensa que sorgí del Cerdanyola Club d’Hoquei, en el qual jugà dels vuit als vint-i-cinc anys Després ho feu al Noia 1988-90 amb el qual guanyà una Lliga, una Recopa i una Copa d’Europa, el Piera 1990-91 i el Vilafranca 1992-95, i també fou internacional absolut amb la selecció espanyola Com a entrenador milità al Cerdanyola, el Noia, el Reus en dues etapes, el Blanes també en dos períodes i el Lloret 2011-18 La temporada 2018-19 fitxà com a entrenador del Trissino italià Guanyà tres Copes CERS amb el Lloret, una amb el Noia i dues amb el Reus, una Copa del Rei amb el Noia i una Supercopa d’…

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife 1997-99 i retornà al Noia 1999-2006, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002 Fitxà pel CP Vilanova 2006-09, amb el qual conquerí una Copa CERS 2007, i la temporada 2009-10 tornà al Noia També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana 2009

Jugà en les categories base del CE Noia i es retirà jove per dedicar-se a entrenar Començà la temporada 1994-95 fent d’ajudant de Josep Maria Barberà al Noia i la de 1995-96 feu el mateix a l’Igualada Dirigí el CP Flix 1996-99 i el Noia 2000-03, 2005-07 Guanyà una Copa Federació 2002

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996, i guanyà un…

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021