Resultats de la cerca

Doctorat en filologia romànica, fou professor de literatura castellana a la Universitat de Berna fins a la jubilació 1989 Cofundador de la revista Espadaña 1944, publicà diversos llibres de poemes Cantos al destino , 1945 Contemplación del tiempo, 1948 España, pasión de vida , 1953, etc, i l’antologia Poesía 1939-1964 , 1975 i un estudi sobre La novela española contemporánea en tres volums, 1958-62

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…

Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Fou una de les figures més importants del teatre castellà postromàntic i naturalista Debutà a Madrid el 1891 Actuà amb Emilio Mario, Ricardo Calvo, Enric Borràs, etc, i formà companyia amb el seu marit, el dramaturg Federico Oliver Estrenà i representà obres de Pérez Galdós i Benavente i féu una gran creació de la Nora d’Ibsen Casa de nines

Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft ‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977, Burgtheater 1985, Krankheit oder Moderne Frauen ‘Malaltia o Dones modernes’, 1987, Totenauberg 1992 , Ein Sportstück ‘Una obra d’esport’, 1998, que tracta dels fenòmens…

En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell

El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom

Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona

Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el 2000 i el 2002…