Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Rhys ap Gruffydd
Història
Príncep gal·lès.
Fou un dels més destacats en les revoltes dels anys 1136 i 1165 contra la invasió normanda
Eduard III de Wessex
Història
Rei dels anglosaxons (1042-66), fill d’Etelred II.
Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre
Ambroise
Literatura francesa
Joglar normand.
Autor de l’ Estoire de la guerre sainte , crònica de la Tercera Croada, escrita en llengua francesa Súbdit de Ricard I d’Anglaterra, l’acompanyà probablement a Terra Santa És possible que la crònica fos inspirada en una narració normanda més antiga
Rainulf I d’Aversa
Història
Primer comte d’Aversa (1030-45).
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins
Ermenguer
Història
Primer comte d’Empúries conegut.
Degué ésser encarregat de la policia de la Mediterrània catalanobalear en ocasió de l’organització naval creada per Carlemany el 810 per a fer cara a la pirateria normanda i sarraïna El 813, amb el seu estol desféu en aigües de Mallorca cristiana encara una expedició sarraïna hi capturà vuit vaixells i alliberà més de cinc-cents captius El seu nom fa suposar que era de Catalunya o de Septimània
al-Idrīsī
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf àrab.
Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador
al-Ḥakam II de Còrdova
Història
Segon califa de Còrdova (961-976).
El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en…
Alan Ayckbourn
Teatre
Dramaturg i actor teatral anglès.
Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House &…
Roger II de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II 1128 i prengué el títol de rei d’Itàlia actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília Lluità contra l’emperador Lotari Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint 1146-49 Creà una flota que sotmeté diverses localitats africanes 1152…
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem…