Resultats de la cerca

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…

Ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, les normes ja establertes El 1850 publicà a Figueres un Mètodo per apendre de ballar sardanes llargues

El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa

Autor d’obres teatrals en català, com Tenorios d’estiu 1899 i La llum del geni 1899, publicà també un Novíssim diccionari català-castellà 1921, adaptat a les normes de l’Institut, i un diccionari català-francès 1932

Entusiasta de Goethe i fundador de l' antroposofia , actualitzà la tradició magicoastrològica renaixentista amb elements romanticopanteistes, nietzscheans i haeckelians Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades etèria, astral i espiritual de l’ànima

El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on aprengué les normes d’aquest esport Participà en la Copa d’Europa el 2005, la primera vegada que un equip representà a Catalunya en una competició internacional

Canonge de la collegiata de Manresa, collaborà al Diario de Manresa i El Argos Manresano durant la guerra del Francès Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol 1822 i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa

El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on n’aprengué les normes Fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Participà en la Copa d’Europa 2005, la primera vegada que un equip representà Catalunya en una Copa d’Europa de tamborí