Resultats de la cerca

Participà de manera activa a la guerra de Successió Fou el primer cronista de Berga, i des del 1713 fou notari del Consell de Berga Deixà consignats per escrit nombrosos fets i resumens històrics de la ciutat i del Berguedà  

Ciutadà de Barcelona, era notari públic que podia exercir el seu ofici a tot Catalunya comtats de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona es conserven onze volums de documentació que, com a notari, elaborà durant el període 1537-81 Manuale primum , Secundum manuale contractum , Tercium manuale , Manuale quartum , Manuale instrumentorum et contractuum quintum , Sextum manuale contractuum , Manuale septimum contractuum , Octavum manuale , Primus liber testamentorum , Plec de testaments  i  Plec d’inventaris i encants El…

Vida i obra Autoritzat pel Consell de València 1459 a exercir per tot el regne la professió de notari, fou elegit conseller de la ciutat els anys 1469, 1472 i 1479 Sembla que mantenia relacions amistoses amb un important grup de poetes valencians, entre els quals destaquen les figures de Lluís Alcanyís, Francesc Barceló, Joan del Bosch o Rodrigo Díeç Amic de Joan Roís de Corella, participà al certamen marià celebrat a València el 1474 amb la composició Pont del gran cel del paraís escala , i prengué part en una Qüestió poètica conservada al↑ Jardinet d’Orats , de temàtica amorosa…

Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una…

Exercí a Atenes durant més de trenta anys Fou un dels pocs ciutadans grecs que es mostraren lleials als catalans, fet pel qual Pere III de Catalunya-Aragó el recompensà amb la ciutadania catalana i amb possessions a Atenes i a Tebes Rendi defensà activament Mègara 1374 contra Nerio I Acciaiuoli, tot i que aquest era l’amant de la seva filla Maria, però no pogué impedir la caiguda de la ciutat El 1380 fou nomenat canceller reial a Atenes En caure la ciutat 1388 prosseguí exercint-hi de notari

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Exercí a Guissona Segarra És autor d' Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona Catalunya Segriana 1907, Del contracte d’empenyament a Catalunya 1913 i Dret especial de la Segarra 1934 El seu fill fou el també jurista i notari  Ramon Faus i Esteve

Vida i obra L’any 1422, segons els seus protocols, ja era notari El 29 d’octubre de 1458 autoritzà el testament d’Ausiàs Marc i, posteriorment, el seu codicil També donà fe, a València, del testament del poeta Joan de Rocafort 1471, i fou elegit membre del Consell de la ciutat de València els anys 1450, 1454 i 1458 Ben relacionat amb els lletraferits valencians de l’època, intervingué al certamen poètic marià de l’any 1474 amb dues composicions, les úniques mostres de la seva activitat literària Sagrat vaxell, archiu sobreycellent , formada per cinc cobles capcaudades i biocades…

Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a…